Aquest any el recorregut de la Selenika em feia especial il·lusió, doncs el recorregut era pel Moianes, passant per Moià, Coves del Toll, Collsuspina, l’Estany,... de manera que la família Garcia Medina em podrien animar en el meu pas per Moià. Malauradament aquella setmana l’Arnau no es troba molt bé i decidim no passar el cap de setmana a Moià (a les nit refresca molt !!). Així doncs el dia de la cursa faig un puja i baixa desde BCN.
Arribo ven d’hora 7am, recullo el dorsal, preparo l’Epic, em vaig equipant amb calma doncs encara queda 1 hora per la sortida, vaig menjant l’esmorzar. A aquesta hora fa un fred que pela (7ºC) però fa pinta de tenir un bon dia, així que vaig de curt més manguito i agafo el l’impermeable a la butxaca per si plou. A les 7.45 em presento a la linea de sortida i ja esta a tope, així que com cada any em posiciono al meu lloc favorit, lloc on puc anar escalfant.
Sortida puntual 8.00, i toca anar a tope si no vull ser atropellat. El primer 4 km vaig fort mentre el grup es va estirant i després ja baixo el ritme per poder aguantar el 110 km totals.
Arribo al 1er avituallament km34, dubto si parar o no doncs vaig bé i amb bon ritme, tinc prou aigua i no tinc gana, tot i així paro re-omplo bidons i menjo (altres cops no paro per guanyar temps i resulta que desprès penalitzo per no haver menjat). Aprofito per mirar 10 seg la pinça de freno posterior, doncs tinc molt recorregut de leva per frenar, no és res encara tinc marge amb les pastilles, només que els bombins es retornen molt cap enrera de manera que queda molt de gap entre pastilla i disc. Cap problema a mida que vagi frenant ja s’auto-ajustaràn.
Fins a l’avituallament #2 em trobo rar, tinc un mal d’estar a la panxa, crec que les pastes i el suc de pera del 1er avituallament no m’han sentat bé. Venen un trams de senders molt guapos, sobretot el tros de les Coves del Toll de pujada però no els puc fer al 100% per aquest mal estar. Arribo al avituallament #2 km55 menjo fruits sec i taronges, amb el malestar que tinc no m’entra res mes, i perdo bastant de temps parat i intentant evacuar per treure’m el mal estar.
Fins el següent avituallament a l’Estany km70 encara m’està durant el malestar i em noto que no puc anar al 100%, vaig a un ritme lent i em cabreja pq el perfil de la Selenika es un puja i baixa constant que la disfrutes molt anant a un ritme alt, però el malestar m’impedeix anar així.
Ara toca una baixada llarga, al inici el fre posterior encara no va fi, però al final ja s’autoajusta (a trigat més en autoajustar-se del que voldria) però al ara ja tinc un bon tacte a la maneta. Vaig avançant a gent, fent trajectòries més complicades per poder avançar. Tinc un parell d’ensurts, després del segon decideixo baixar més calmat (a casa he d’estar al 100% per mantenir el ritme de l’Arnau). Després de la forta baixada, de cop bé una paret de 3 km que el faig puntualment posant peu a terra.
Arribo al darrer avituallament km95, veig que el malestar no marxa, però ja queda poc així que aquest darrers km tiro a sac! faig tots aquest darrers km a roda d’un altre Epic i no parem d’avançar a d’altres. Al final arribem esperitant per dins del poble fins arribar a meta on li cedeixo la “victoria” al estil Contador com fa amb Schleck. Mira que la gent es pica fàcilment ehhh...
Resumint, una Selenika més al sac, amb un malestar des del km35 fins al final, que em fa anar a un ritme lent, fent un temps molt dolent 7h30min (el target era en 6h30min) però que amb un bon sabor de boca sobretot per darrers 15km a sac amb sprint final.
Els amic del Vendrell són uns màquines en Pedro i Juan l’han fet en 6h.
