divendres, 23 d’abril del 2010

Rutes del Montseny 2010

La vem fer en Pep i jo. En Pep amb la furgo va passar la nit allà i el mateix dissabte ja tenia els dorsal de tots dos. Perfecte així podia arribar més tard i poder descansar més a la nit. Al arribar a Granollers ens trobem poso el dorsal al mallots, menjo els platans, el pipi de rigor i preparat per la sortida. El Pep tenia una calçotada i feia la curta segur (sempre ple de compromisos en Pep) jo al final per arribar més d’hora a casa també era millor fer la curta, però ho decidiria més endavant en funció del ritme de cursa. Anem junts en Pep i jo tota l’estona i quan estem a mig del primer coll em començo a distanciar d’ell, estava pujant amb un molt bon ritme de cadència mantenint pulsacions entre 180-185, i començo a avançar a altes ciclistes amb facilitat, al anar passant gent encara et sent més fort i encara és més fàcil pujar en bon ritme. Faig una parada per pixar de nou i un altre parada per posar-me el paravent (quina “rasca” que feia baixant!! Ja anava sense esta curat d’un refredat, vaig acabar amb un galipàndria !!) Avituallament sòlid, paro, em moro de gana, que bé es un avituallament com cal, amb pa de pagès i embotit enlloc de les típiques barretes o dolços. Mentre estic menjant arriba en Pep. Fa molt de fred així que millor escorçar i li comento a en Pep que també faig la curta així que continuem junts la resta. Les baixades s’han de fer en precaució, en fred, la mica de pluja el terra esta perillós i es fàcil patinar. Al inci del segon coll ens retrobem de nou amb els que estan fent la llarga. Comencem el coll, es brutal lo ràpid que ens passen els PRO, pujant en fila india sents inclús el soroll de vent quan et passen. El segon coll no em trobo molt còmode i no aconsegueixo fer-lo amb bon ritme. És un punt que tinc que millorar, a priori penso que es perquè quan ja porto 80km aprox. Ja no tiro més però per d’altres banda el últims km els vaig poder fer a tope...., per tant tinc que aconseguir mantenir un bona concentració de cap !! Els darrers 20km són rodadors, al inici se’m fan pesat i torno a no anar amb ritme. Els darrers 5-10 km ens passen un grupet d’un 10 PROs a tota ostia, és el moment, salto per atrapar-los i poder anar a l’estela del grup. Uff ! quina feinada arribar-hi, m’he buidat, penso quina sort ara ja estic a rebufo i puc descansar. Però el decans em dura poc, immediatament després d’enganxar-los comença una rampeta, ostres aquest PROs no baixen el ritme, mantenen la cadència però aquest cop pujant. Aconsegueixo no despenjar-me a base d’anar a 195 ppm ! Arribo al poble amb el grup de PRO, brutal als giravolts dels carrers de 90º com a les rotondes, frenant en darrer moment y sortim sprintant !! guapíssim !! Arribo a meta amb el grup a tope de pulsacions a havent-me buidat del tot. Al cap de poc min arriba tb el Pep. La recompença final un motxilla molt xula que se la queda l’Arnau per anar a piscina ! 140km @ 2500 m @ 5:35

dissabte, 10 d’abril del 2010

Road trainning

Dia assolellat sense cap núvol, fantàstic, hem quedat Pep, Oriol i jo per fer una clàssica per Collserola en carretera: 80km@1700m@3:30 El clima humit de la part de les urbanitzacions i la baixada fins a Cerdanyola feia que es passes fred. Acabat el descens fins a Cerdanyola, ens hem estranyat doncs en Pep no venia,....potser a punxat, una trucada,.... doncs se li havien caigut les claus de casa de la butxaca, afortunadament les ha sentit caure i les ha recuperat. Tram d’enllaç fins Cerdanyola han acabat les obres i ha quedat perfecte, asfalt que sembla una catifa. Pujada fins el Forat del Vent, arribem a “merendero” de Cerdanyola, i mentre estic pensant si aquest cop podré aguantar el ritme que va marca l’Oriol la darrera sortida, de cop l’Oriol llença a l’atac, un atac totalment inesperat no em dóna temps ni a reaccionar, només a exclamar un “Ostia...!!”, decideixo fer tota la pujada a un bon rimte 185ppm i restar a l’expectativa per si l’Oriol recau els darrers metres. Al final m’ha sigut impossible recuperar-lo, és molt difícil recuperar distància si ni tant sols el tens a visió. Al final al coll m’ha tret 1min30seg. Oriol, aquesta me l’apunto...! Pujada Tibidabo, em marco fer-la amb un bon ritme de cadència i no baixar mai de 80ppm controlant sempre les pulsacions. Al final corono amb un total de 20min, i a molt bones sensacions doncs al final la pujada se m’ha fet curta. Més tard arriben l’Oriol i en Pep que se l’han pres més suau. Oriol i Daniel en toca marxar cap a casa, mentre que en Pep allarga direcció St.Cugat per fer més km. Arribada a casa a 8 min tard, Arnau dinat i dormint. Tocarà compensar-li aquest delay.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Creació del Blog

A partir d'aquest instant queda inagurat el blog Team Garcia Medina Pro.