Aquest any eram: Pep, Joan, Sergi i Daniel per fer la Quebranta i l’Anna i en David per fer la Trepa.
L’objectiu personal d’aquesta edició era disfrutar-la, millorar el temps de les edicions anterior, arribar més d’hora a Portalet per trobar-me més gent animant (la gran recompensa d’un QH és la gent que anima) i si era possible finalitzar-la juntament amb algú del grup.
Anava amb menys de km d’entrenament que l’any passat però amb millors sensacions sobre la bicicleta, doncs anava amb 68 kg (vers el 74 de l’any passat).
La sortida va anar perfecte, estàvem ven posicionats i aquest cop no vaig prendre res nou per esmorzar així que no vaig haver de parar nomes donar el tret de sortida (per...).
Varem donar la volta pel centre de Sabiñanigo, i primer moment de pels de gallina, tota la gent animant-te a primera hora, brutal !! aixó promet.
Vaig anar tirant amb en Pep per anar a buscar el primer port (Somport) saltant d’un grup a un altre buscant els que més s’ajusten al ritme que volem anar. En un dels salts de grup en Pep em comenta que prefereix no seguir-los i com que em trobo molt bé decideixo enganxar-me, pensant que el Pep em tornarà a atrapar de nou durant la pujada a Somport.
Comença el l’aproximació al coll el principi es pesat perquè la carretera és molt ample, però a mide que comença a haver més pendent ja comença a ser un carretera de coll típica i venen més ganes i augmento el ritme alegrament, a més a més cauen gotes, fa fred i anar amb ritme em mante la calor corporal. Bé l’avituallament de Somport però no paro, recordo que està aprop del coll de Somport i com que vull parar a d’alt de tot per posar el xuvasquero tiro milles. Al final arribo al coll de Somport, molt descansat, amb 45 min menys que l’any passat. M’abrigo bé perquè toca una baixa molt llarga sota pluja, boira i fred.
Començo la baixada, ostres no es veu gens amb la boira, fa un fred que pela i el terreny mullat és molt perillós, així decideixo anar baixant amb molta prudència. Vaig baixant però tinc el fre de darrera que s’ha tacat amb el teflon de la cadena i no em frena bsolutament res, apreto la maneta de fre posterior fins per tope amb el manillar (estic deformant el cable a sac!) però no em frena res. L’únic fre que em queda és el del davant, amb la típica pèrdua de rendiment per anar sota aigua. Realment és un patiment baixar sense frens i plovent.
Per una banda els poc frens i per l’altre el fred. Estic tremolant de fre, sobretot a les mans, cames i peus. Ho estic passant fatal. Veig un cotxe-taller Orbea parò un moment per solucionar el fre posterior, però no tenen pastilles de fre noves, merda ! perque a cada corba me l’estic jugant. Segueixo, estic convençut que no hi haurà aquella pluja en tot el trajectes.
Arribo a inici de Marie Blanque, aprofito per informar-me de condicions meteorològiques, plovent de pujada no m’importa, ara bé més baixades amb aquest condiciones de fred i sense frens no puc continuar. Resulta que la baixada del coll de Marie Blanque també esta plovent, ahhhh!! Li pregunto per on puc tirar per tallar cami i evitar el següent coll, però la QH no te alternativa, o fas el recorregut que toca, o tornes en el sentit contrari o et puges a l’autobús escombra.
Valoro les poques opcions que tinc i donat que les condicions meteorològiques no m’estan permeten disfrutar-la finalment pujo al autobús. (ahhhh quina ràbia!!)
Un cop aposentat al autobús i entrat en calor, envio un SMS al Pep per informar-lo. Quan ell el rep està iniciant la pujada a Marie Blanque i decideix girar cua i retornar cap abaix per pujar al autobús. Quan ens trobem resulta que li estava passant el mateix que a mi, passant molt de fred i no el permet disfrutar-la del tot i al veure el meu SMS decideix també parar. Que hagués passat si en Pep no hagués vist el SMS ? (estic convençut que hagués continuat...).
Quan estem al autobús mirem si veiem passar a en Joan i en Sergi, no els veiem però al arribar a Sabiñanigo, l’Anna i en David ja han acabat la Trepa i ens confirmen que ells dos estan en ruta (brutal !)
Al final en Joan i en Sergi acaben completant la QH 2010 !! Enhorabona, doncs han segut uns herois per completar-la amb aquelles condicions.
Pd: aquesta 3a edició meva havia de ser un despedida temporal de la QH, però esta clar que no em penso despedir amb un abandonament !! Propera QH tocarà finalitzar-la millorar el meu temps (per treure’m l’espina)
